Sí! Amb llicència CC perquè tots en pugueu guadir i les vostres capacitats siguin potenciades durant aquest 2012. Que el guadiu molt!

Deixant de banda el seu passat opressor i les batalles polítiques en les que es va veure immers el Parc durant les seves remodelacions, hem arribat actualment al punt en què se’l visita per a descansar, prendre el sol, escoltar ocellets, llegir, jugar, tocar un instrument, assistir a una audició, visitar museus, manifestar l’opinió d’un col·lectiu… La Ciutadella s’ha convertit en l’espai de llibertat que els barris que l’envolten necessiten.

Treballar amb plantes és doncs un bon mètode per a fer salut. Mimar el nostre jardí és una manera segura de cuidar-nos a nosaltres mateixos.

Si no tenim temps de cuidar personalment el nostre jardí, busquem algú que el cuidi tal com nosaltres mateixos voldríem ser cuidats, perquè aquesta persona en el fons es relaciona amb una part inconscient però molt real de la nostra salut. Aquell jardiner de tota la vida, la veïna a qui meravellen les flors, el jove idealista que vol cuidar un hort… la seva disposició serà bàsica per al nostre jardí, i bona per a la nostra salut.

I sobretot, mantinguem present que ens aportarà finalment vitalitat és reforçar el nostre propi vincle amb el jardí. Pot tractar-se de donar aigua a alguna planta que ho necessiti, recollir alguna branca trencada, treure un cadira per a llegir al sol, crear un racó perquè hi juguin els nens, observar els ocellets volar, escoltar música al jardí…

Tot allò que ens faci sentir bé en el nostre jardí i obrir el cor per a agrair la vida que hi portem ens aproparà al sentiment de plenitud.

Diuen que allò que ens envolta és un reflex del nostre interior.

Ja se sap que la roba que portem, els amics que triem, com decorem casa nostra i les cures que hi dediquem són un bon indicador del nostre estat interior. Els nostres sentiments, les nostres emocions, les nostres inquietuds i els nostres èxits marquen directament l’entorn que creem.

Des d’aquest punt de vista, mirar-nos en el món-mirall que ens envolta és una de les maneres més eficaces i simples de millorar el coneixement que tenim de nosaltres mateixos. I això, és clar, és així també amb els jardins.

De fet, si observeu els jardins que teniu a prop, veureu que aquesta relació objecte-imatge formada és molt profunda:

És fàcil de veure l’arbre que creix i s’enforteix amb els nens, l’arbust que acompanya les estacions, la planta que pateix i s’asseca amb el mal ambient, el ram que es marceix de cop després d’una discussió familiar, aquell altre que floreix sense parar en néixer el bebé. Així doncs mirall…

Però també l’adolescent que s’asserena treballant al jardí, l’entristit que somriu en podar un roser, el nen que es relaxa en tocar la gespa. …i alhora temperador.

O no?